Avui parlarem de l'obra espectacular del conegut autor clàssic Johannes Brahms ,
concretament amb la seva 3ª sinfonia en Fa major i molt
especialment en el celebèrrim 3er moviment(Poco
Allegretto) que trovareu tot just al final d'aquest comentari.
En 1883, Brahms autor de 2 sinfonies i
3 concerts que li havien donat molta fama a Europa i Amèrica,
decideix abordar la composició de una nova simfonia i escull com
lloc d'aillament i treball el elegant balneari de Wiesbaden, al
costat del Rin.
Brahms compose la simfonia amb gran
rapidesa i per la tardor té lloc una audició prèvia en la versió
per a dos pianos, que tocan l'autor i el seu amic Ignaz Brüll
devant de un grup reduït.
El estreno té lloc a Viena el 2 de
desembre del 1883, amb Hans Richter al front de la Filarmònica.
La 3ª sinfonia té una acollida
triunfal, la màxima dispensada fins llavors a una obra de Brahms i
es difòn a través d'Europa i Estats Units. El èxit inicial va
desconcertar una mica a Brahms, que va arrivar a calificar-la com
“massa cèlebre, per desgràcia”. Potser li molestava que
eclipsés a les 2 anteriors i segurament sospitava que la acceptació
era un tant superficial.
La seva estructura es la tradicional en
4 moviments, amb 2 formes de sonata que enmarquen a 2 temps centrals
de forma ternària, A-B-A. La orquestació coincideix amb la de les
simfonies precedents, sense contrafagot ni tuba.
Passo a comentar el 3er
moviment( Poco Allegretto ):
Aquest cèlebre moviment ocupa el lloc
del Scherzo beethovià i adopta forma ternaria; però el seu caràcter
bucòlic i íntim es absolutament diferent del estil de Beethoven.
Els violonchels entonen una melodia melancònica anticipada en la
coda del Andante(2on moviment ) i que no es sinó la inversió del
primer tema del Allegro (últim moviment ).
Aquest intermezzo, d'ambient
característic i transparent textura, recorda a Schubert i evidencia
un domini plè del art orquestral: la melodia passa per quasi tots
els instruments i adquireix un color inolvidable en el "solo" de
trompa despres del trio i quan els violins dividits el repeteixen
poc abans del final.
Las subtileses rítmiques i tímbriques
de la secció central aportan un oportú contast .
En total te una duració de 5' 51”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario