"En aquests dies es rememora la passió i mort de Jesucrist a Terra Santa fa dos mil anys. Són uns dies especialment dedicats al recolliment i a la oració. Cada indret del país es manifesta d'una manera diferent i que li és propia. De igual forma cada persona la viu segons els seus sentiments i creences, per a uns es temps d'aprofundir en la seva religiositat, per altres en canvi són uns dies de lleure que s'aprofiten per fer algún desplaçament a un altre lloc diferent de la seva residència més o menys distant.
Són típiques d'aquestes festes les processons, on aquells que es senten més indentificats amb la doctrina de l'esglèsia catòlica posen de manifest la seva fe al carrer exterioritzant sentiments de dolor. Alhora es poden flagel·lar i es poden sotmetre a penitences per afegir dolor físic al dolor emocional. I això es particularment intens a Andalusia, on es viuen aquests dies amb molt de èmfasi
També són propies d'aquestes dates algunes particularitats gastronòmiques com els bunyols i les mones de pascua, molt ben rebudes tant per creients com per no creients. Aquests darrers, si poden, solen donar una alegria a les estacions d'esquí ajudant-les a salvar la temporada."
J.T.
"Quan era petit sempre esperava el dilluns de Pascua que els meus padrins em regalessin la mona de pascua, un pastís molt típic a Catalunya per aquestes dates. Amb el temps aquest pastís s'ha anat adornant cada vegada més de plomes de colors, de pollets i de ous de xocolata. Cada vegada més els adorns de xocolata agafen més prestigi i importància i actualment algunes mones són fetes per mestres pastissers. Fan autèntiques escultures!. per a mí l'ou de xocolata és el simbol de la mona. Són dies de molt treball per als pastissers per tenir a punt el dilluns de Pascua infinitat de mones esculpides de xocolata: personatges de la televisió, jugadors de fútbol, dibuixos animats, etc.
Sí, tot el que entra per la vista ens entra per la boca!"
Rafa P.
"Ha arribat la primavera i amb ella la Setmana Santa, que aquest any s'ha adelantat a finals de març. És una setmana que culmina l'etapa preparatoria dels 40 dies de la Cuaresma. És una celebració universal com ho és la mateixa església catòlica. L'objectiu principal és recordar i celebrar la passió, mort i resurrecció de Crist, ocorreguda històricament fa més de dos mil anys. Són dies intensos de reflexió, meditació, de mirar cap endins per retrobar-nos en el que és esencial. Es tracta d'aprofundir en el misteri de Crist, s'ofren a fi de poguer unir-nos i participar de la gran i definitiva alegria de la resurrecció.
Molt diverses i nombroses són les celebracions d'aquests dies. A Espanya pot ser el més conegut i popular són les professons organitzaddes per "hermandades" i "cofradias" arreu del territori, però especialment a Andalusia. Són manifestacions culturals, però sobretot religioses. Com una gran expressió de pietat popular. Imatges, saetes, ciris, penitents, flors, olors primaverals, però sobretot molta emoció i autenticitat. Quan el temps no acompanya i no és possible sortir, és un autèntic drama per els "costaleros", que es veuen obligats a renunciar a una vivència molt intensa pels carrers de la ciutat.
A Catalunya també hi han manifestacions religioses de Setmana Santa: "Els Manaies" de Girona, "La dansa de la Mort" de Verges, "La Passió de Sant Climent de Sescebes, d'Esparraguera o d'Olesa", etc.
Joan V.